La marmota de Punxsutawney

Hi ha qui encara no ho ha entès. No a Madrid, no... aquí a casa. Tornarem a explicar-ho, a veure si ens deslliurem d’aquest permanent dia de la marmota a les ràdios, la televisió i la premsa.

Quan els estats nació moderns endegaren la seva perillosa història, després de les revolucions lliberals del XIX, i començaren a estructurar les seves infraestructures per afrontar la industrial de revolució, cadascun va triar el seu model. Tants caps tants barrets. Si us fa gràcia, un dia parlarem sobre com d’important va ser per els Estats Units la discussió sobre si el tren fins al Pacífic havia d’anar per d’alt o per baix, ho va ser tant que va acabar propiciant la Secessió dels estats del Sud, una guerra i la emancipació dels afroamericans. Però avui només parlarem d’aquesta pell de brau que Vives i Espriu es podrien haver estalviat de redimir i lloar.

Al XIX, mentre l’estat espanyol es construïa un trenet de la bruixa perquè la família real anés a passeig a Aranjuez, els industrials de Barcelona i del Maresme es varen haver de pagar el seu per portar les mercaderies al port de Barcelona, els emprenedors del Camp de Tarragona varen haver de fer el mateix, i no segueixo per no fer de Libro gordo de Petete i no repetir-me més que la ceba.

Després de la guerra civil, als anys del desarrollu, davant de la imperiosa necessitat per a la supervivència econòmica i per l’aprofitament del turisme, la societat civil catalana va haver de muntar-s’ho i hipotecar en forma de peatges les seves vies ràpides de comunicació per carretera (les autopistes, vaja), perquè de Madrid no anava a venir ni un cèntim, ni un duro, posar-nos infraestructures de comunicació. Per a ells, como si nos la pica un pollo.

Ara amb l’aeroport del Prat, Spanair, el hub internacional, la privatització o no de Aena, la retirada de Qatar Airlines, les subvencions de la Generalitat i les possibles sancions de la Unió Europea, el fet que els catalans si podem subvencionar Iberia i no una companyia d’aqui, fins i tot –vergonya aliena-, el numeret d’en Soriano de si té o no té una oferta del Manchester City per anar a treballar en el món del futbol... que si Madrid per aquí, que si la culpa es del PSOE o del PP... I vinga a fer bullir l’olla a La Vanguardia, a RAC1, a TV3 i a tot arreu.

Com diu en Cuní: Prou! Prou! Prrrrou!

Com diu en Capri: Volen fer el favor de passar la pel·lícula?! Que ja en tenim prou de trailer?!

Jo ja se que tothom sap que jo se que sabeu que tots estem en el secret que tot això ja ho sabem! Cal seguir donant-li voltes i més voltes en discussions inacabables a la recerca de un compromís, de una possibilitat, de un pacte, de un acord...? Barcelona per tirar del carro necessita un Aeroport Internacional com Déu mana. I punt. Si vol competir i seguir tenint el Congrés Mundial dels Mòbils –amb el permís dels irresponsables dels sindicats del transport de Barcelona que volen col·lapsar la ciutat per a les seves reivindicacions els dies del congrés-. Hem de garantir que els assistents pugin agafar l’avió a Seattle i, com a molt, fer una paradeta a Atlanta, Miami o Nova York. I no haver de aterrar a Barajas a fer unes canyetes.

Ho veiem tots. Menys els polítics i els qui conformen l’opinió pública. Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit. La independència d’Espanya i la creació de un estat propi modern es una necessitat imperiosa de supervivència. La marmota de Punxsutawney (Pensilvània) el que diu es que hem de fotre el camp, demà mateix! Que ella vol un vol directe al Prat! Ah, i que després anem a tenir una xerradeta amb els dels sindicats del transport de Barcelona, que ja els hi val.