SI es així, segur que NO

Ja fa massa dies que ho noto, digueu-me tiquis-miquis però amics meus la proverbial desunió dels qui volem fotre el camp d’Espanya torna a pujar el to dirigint-se irremeiablement a un nou episodi de “doncs mira que tu”.

Segueixo sense entendre tot aquest personalisme absurd entre els qui volen encapçalar l’aixecament nacional d’un poble que ja ha decidit plantejar-se un futur nou. El setze de juliol del 2010, menys d’una setmana després d’aquella manifestació que ens va fer adonar a tots que som molts més dels que ens pensàvem, demanava des d’aquest bloc “Generositat”. La demanava a tots i a tothom... i suposo que deu ser que soc la Cassandra més gafe de la història de la humanitat, o al menys del independentisme català –que ja es dir-.

Fa dos anys demanava generositat als líders i als militants, del Laporta a en Tena, de Reagrupament a ERC, i al cap i a la fi ens vàrem trobar amb una victòria convergent, uns resultats tristos d’ERC, unes desenes de milers de vots per Reagrupament llençats a les escombraries i un petit grup de quatre diputats de SI, que revelant la seva condició de separatistes a l’ús es va transformar en un tres de u i un pilar de u, que com a diada castellera parlamentària deixava molt que desitjar pel que fa a la legislatura.

On som ara? Doncs allà on érem, però encara més emprenyats els uns amb els altres. Però sobretot uns amb tothom i d’això es del que us vull parlar. Els qui em llegiu sabeu que no hi ha dubte sobre les meves pèrfides intencions de bastir una República Catalana lliure, doncs bé... cada cop que al FaceBook  faig una proposta, una crítica, una aportació que sembli portar la contrària a la línia d’actuació comunicacional de Solidaritat per la Independència rebo una puntada de peu a la boca, quan no un insult del tipus “idiota”, “burro” o “a mi tant me fot la teva ideologia, de fet com si tens la sida”. No ha passat un cop, passa cada vegada que faig una consideració agressiva com per exemple: “deixeu d’atacar ERC pel tripartit que, malgrat encara hagin de fer neteja, ja va pagar un preu electoral prou alt pels seus pecats”, i si la meva maldat fa que hi afegeixi “L’Uriel i en Valdero bé que donaven suport al tripartit també, passeu pàgina”, la resposta dels trolls de SI –amagats al darrera de pseudònims quasi bé sempre-esdevé ferotge.

Arribats a aquest extrem d’essencialisme militant més propi de partits totalitaris que de moviments transversals per l’alliberament nacional d’un país ocupat –que es el que som, val a dir-ho-, em veig en l’obligació moral i política de respondre’ls com Déu mana.

SI te un problema. Vaja, en te uns quants. El primer es que varen assolir quatre diputats perquè els burros de Regrupament varen ser tant generosos glorificant la figura de Laporta que el “fitxatge” de l’expresident del Barça per SI en comptes de per RCat els va condemnar a esdevenir extraparlamentaris. Tota la feina de RCat, i es de justícia dir que alguns membres de SI hi varen col·laborar activament, va anar a petar a les mans d’en Tena i l’Uriel un cop defenestrat en Jan per fatxenda i inconsistent. Aquest es el problema de SI, obtingué uns resultats electorals treballats per RCat i multiplicats pel tsunami del Camp Nou: en Jan del Luz de Gas. En aquests moments, trist però cert, SI no sap si serà capaç de repetir resultats i obtenir representació al Parlament a les més que probables eleccions anticipades. I això es fotut quan es sabut que els seus líders necessiten l’escó per múltiples motius que no venen al cas, i que tothom s’ensuma. No patiu que acabaran per surar, ja s’encarregarà algú altre de fer la guerra bruta, que jo intento no parlar sense contrastar les informacions.

Davant d’aquesta incertesa electoral, purament electoral insisteixo, SI ha decidit deixar de banda el rigor, la seriositat, la proposta en positiu, per entabanar-se en una lluita permanent per fagocitar l’esforç de la resta de gent que de manera individual o col·lectiva s’enfronta a Espanya i als unionistes catalans. I això, ha arribat a un punt que cansa.

Posem per cas la final de la Copa der Rei de futbol. Una manifestació falangista amenaça als catalans amb l’extermini físic. A mi em sembla prou fort com per iniciar una interpel·lació al Parlament per tal que el govern del meu país engegui els mecanismes de la Llei de Partits espanyola (que per cert va votar CiU per a la seva vergonya) per tal de il·legalitzar Falange. Doncs en comptes de fer això, que hagués trobat el suport d’Iniciativa, ERC i sospito que de més gent, SI centra el seu esforç comunicacional en ressaltar que un militant seu va ser multat per exhibir una bufanda del tot correcte. D’aquesta manera, els caps pensants de SI pretenen donar el missatge que els bons independentistes que anaren a Madrid a veure la final eren els de SI. De fet, de manera barroera i oportunista, pretenen agafar-se la part pel tot i transmetre que la culerada abrandada es de SI. No hagués set més seriós anar per la banda de intentar representar a tots els catalans que varen ser insultats? Es veu que no.

Des d’aquest bloc he fet tota la propaganda que he pogut de la plataforma “novullpagar”. Doncs bé... no se com s’ho munten l’Uriel i els seus que si anaves a fer un “simpa” a l’A7 resulta que donaves suport a una iniciativa de SI. Ergo, que hi vagi Rita, al menys en el meu cas. Que no ho veieu que cada cop us veiem més el llautó? Pesats! Ja fa mesos, vaig anar a una concentració davant de la Delegación del Gobierno i allà hi éreu, poder hi havia un centenar de persones, i entre elles una vintena dels vostres, sense senyeres ni estelades, amb banderes de SI. No cal dir que vaig seguir caminant Llúria avall.

Amb aquesta actitud esteu banalitzant l’esforç de molta gent que no combrega amb les vostres propostes ideològiques, i que per tant no us votaran, però que tenen tot el dret del món a lluitar pel país sense que sia dit de quin partit son o pensen votar. Molesteu, sento dir-ho, i molt. Però no pel vostre afany nacional, sinó per les ganes d’acaparar les fotos. Esteu esdevenint unes sangoneres dels esforços que cadascú de nosaltres fem a títol col·lectiu o particular. I canseu, molt, perquè a més a més l’Uriel no sap parlar sense cridar –que quedi dit.

En serio que us penseu que no hi ha més independentista que vosaltres? Que fora de SI només hi ha partits dinàstics, unionistes, i espanyols? Vosaltres us penseu que assolirem la independència quan SI tingui majoria absoluta? Ho dieu de debò? Perquè si es així, ja us dic jo que no. Que així no ens en sortirem, i tornarem a ser la riota dels espanyols, i ens tornarem a barallar entre nosaltres, com sempre. Mai Espanya havia estat tant dèbil, mai... l’hora es ara, cert. Però no es pot construir la República Catalana anant en contra de tothom, hem de sumar i no restar, no hem de claudicar en el que es essencial però hem de ser dúctils a l’hora de trobar solucions. L’insult, l’essencialisme i la desunió no ens faran lliures. Feu el vostre camí, però intenteu toca’ns menys els ous als qui no us pensem votar ni en coma etílic, senzillament perquè no ens en refiem, que d’això se’n diu democràcia.