No se exactament perquè faig aquest post. Els lectors
d’aquest bloc ja sabeu el què diré, i els qui l’haurien de llegir no crec que
ho facin, perquè d’entrada el faig en català. Bé... el faré, perquè crec que
cal fer un kit-kat i veure on som en
termes d’això del que s’acusa als catalans, la cosa aquesta del pensament únic
en favor de la independència.
Fem un parell de passes enrere i mirem-nos-ho com si això
del món de les idees polítiques fos com un mercat de consum convencional, com
de fet ja ho és.
La
participació de mercat ideològic a Catalunya (share of market)
Els mercats es divideixen segons la participació que suposen
les vendes de cadascuna de les companyies que el comparteixen competint-hi.
D’això se’n diu la “participació de mercat”. Fins aquí tots d’acord, oi?
Tindrem un líder de mercat que en direm Independència Catalana
s.c.p. (IC) Posem que té una posició de forta dominància i suposa el 52% del
mercat. En el mercat polític, històricament, comptava amb una participació de
mercat entre el 12% i el 20% -tirant llarg-.
La seva competència, Autonomia Espanyola Catalanista S.L.
(AEC S.L.), que era líder de mercat fins l’estiu del 2010, ha passat d’una
posició hegemònica del 75% del mercat a un 28%. Aquesta companyia va rebre un
sotrac important, quan el producte estrella que havia preparat pels propers
anys, l’Estatut 2.0, va ser prohibit i desnaturalitzat pel Tribunal de la
Competència espanyol, per no ajustar-se a la Llei.
Ara, la participació de mercat de l’AEC S.L., ha quedat
dividida en tres marques: Unionismo y Constitución, Pactefiscalisme S.A. i
Federalisme Socialista d’Espanya i Fills.
Els consumidors de la política, que religiosament compraven
algun subproducte de AEC S.L. cada quatre anys, varen quedar absolutament
descol·locats, i davant la poca credibilitat de la marca van dispersar la seva
compra en multitud de noves propostes a la prestatgeria de la secció partits i
partidets.
La
participació de mercat ideològic a Espanya (en vers el Dret a Decidir)
Només hi ha un estudi de mercat. Aquest assenyala que un 45%
dels espanyols (incloent-hi col·lectius infranacionals com els bascs i els
catalans) creu que els catalans haurien de ser consultats. El 55% està en
contra des del constitucionalisme light
o hard-core versió ultramuntana.
La
participació en la veu (el share of voice) a Catalunya
Des d’allà, i des dels mitjans d’aquí, ens diuen que a
Catalunya es viu una dictadura ideològica totalitària en favor a la
independència. Ho diu el PSOE, el PP, els ministres –Wert encapçalant-los-, els
botiflers valencians i de ses illes, les línies editorials de premsa, ràdio i
televisió. Vaja... que Espanya ven que som una colla de nazis rentadors de
cervells.
Sostenen la teoria que hi ha un pensament únic que empeny la
població a buscar i desitjar la independència. Un contuberni dels mitjans
catalans, privats i públics que atien la desafecció amb Espanya per tal
d’instaurar un règim nacionalista de caràcter acrític.
En marketing, quan estudies la participació de mercat, fas
el segon pas que no és altre que analitzar el share of voice. Quanta pasta es
gasten les companyies per a fidelitzar el consum del seu producte, i per crear
nous consumidors. Quin pressupost publicitari, quanta audiència arriba a
conèixer el missatge, la proposta de compra, mitjançant la publicitat. Els
líders de mercat, acostumen a tenir grandiosos pressupostos, que gairebé sempre
son igualats per la competència –si es que vol aspirar a treure el lideratge de
les vendes al mascle dominant del sector-. Fins aquí tots d’acord?
Bé, doncs hi ha un segon factor a tenir en compte: quan els
gustos, les necessitats canvien, sigui per A o per Z, algunes de les petites
marques al mercat, si son de fiar, comencen a arrabassar participació de mercat
a les grans companyies. Encara que no gastin un duro en publicitat. Ni més ni
menys és el que ha passat a Catalunya amb la independència.
Fem-ne doncs un anàlisi de com està el share of voice a
Catalunya al voltant de la independència (dades del Estudi General de Mitjans)
Diaris
(representen el 36,2% de l’audiència ideològica)
La Vanguardia (Pactefiscalisme S.A.) 37%
Periodico (Federalisme Socialista d’Espanya i Fills) 28%
Premsa local (Diversitat ideológica) 12%
El País (Federalisme Socialista d’Espanya i Fills) 9%
El Punt Avui (Independència Catalana s.c.p.) 7%
Ara (Independència Catalana s.c.p.) 4%
El Mundo (Unionismo y Constitución) 2%
La Razón (Unionismo y Constitución) 1%
Resum: El recolçament a premsa de les capçaleres editorials
deixa un quadre com aquest (posarem la meitat de la premsa local amb la
independència, un 25% al federalisme i un 25% al pactefiscalisme):
Independència (55% de les vendes al mercat, recordem-ho) 17%
Pactefiscalisme 40% Federalisme 40%
Unionisme 3%
El missatge contrari a la independència, o possibilista, te
un 28% del mercat (en intenció de vot) i un 83% del share of voice als diaris.
Si considereu que soc injust, i que al Periódico i a La
Vanguardia hi ha presencia independentista us diré que d’acord. Com la valorem?
Quants articulistes hi empenyen de manera oberta? Un 25% (siguem generosos).
D’acord! La cosa queda així:
Independència 33,2%
Pactefiscalisme 31,8%Federalisme 33%
Unionisme 3%
Lluny de la realitat electoral... però el pensament únic no
el veig per enlloc, oi?
Ràdio
(Representen el 64,1 de l’audiència)
Ah, no! Però a la ràdio la independència és ben present! Em
direu... I jo us contesto, segur?
D’entrada a les tertúlies hi posen: 1 indepe, 1 pepero, 1
federalista i un navegant del status quo en favor del dret a decidir, l’estat
propi o l’eufemisme convergent que més us escaigui... I això dona un 25% a cada
una de les aproximacions al fet nacional... però deixem a banda coses subjectives.
Anem a les dades.
RAC 1 (Pactefiscalisme S.A.) 17%
RAC 1 (Independència Catalana s.c.p.) (fifty/fifty, ok?) 17%Catalunya Ràdio (Independència Catalana s.c.p.) (per dir algo) 29%
SER (Federalisme Socialista d’Espanya i Fills) (per dir algo) 21%
Onda Cero (Unionismo y Constitución) 8%
COPE (Unionismo y Constitución) 7%
Altres (diversitat absoluta) 1%
Resum: Suposant, i ja és molt suposar, que Catalunya Ràdio
fos absolutament independentista... i dividint RAC 1 meitat i meitat, la cosa a
les ones queda així:
Independència 46%
Pactefiscalisme 17%Federalisme 21%
Unionisme 16%
Un retrat molt més fidedigne de les intencions de vot segons
el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. Però segueixo sense veure el
pensament únic per enlloc.
Anem a la tele?
Televisió
(Representa el 88,6% de l’audiència)
Posarem tota la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals
a fer l’indepe (que és molt dir). Som-hi?
Antena 3 (Unionismo y Constitución) 20%
TV3, C33 (Independència Catalana s.c.p.) (i Esports 3 i els
Supers!) 21%Telecinco (Unionismo y Constitución) 18%
RTVE (Unionismo y Constitución) 16%
Cuatro (Federalisme Socialista d’Espanya i Fills) 9%
La Sexta (Federalisme Socialista d’Espanya i Fills) 8%
8 TV (Pactefiscalisme S.A.) 6%
La 2 (Unionismo y Constitución) 2%
Resum? Cal?
Independència 21%
Pactefiscalisme 6%
Federalisme 17%
Unionisme 56%
I recordeu que la televisió SI que arriba a molta gent: un 88,6% dels catalans, en termes absoluts aquests percentatges son tant pantagruèlics com les mentides de La Razón.
Internet
(abans que no us poseu gallets)
Internet arriba al 58,3% dels catalans, i la utilitzen per
informar-se el 18,6% d’aquests (i un 3,1% hi segueixen blogs). Suposant,
suposant, suposantíssimament, que tot fos de caire independentista...
aproximadament el 13% dels catalans podrien informar-se sobre el procés de
manera favorable a la xarxa. Així que ja podeu marxar del bloc aquest! Que sou
la minoria de la minoria minoritària silenciosa de la Soraya.
El share
of voice espanyol sobre el procés
- Respecte pel procés: Vicente del Bosque, Miguel Bosé, Suso
del Toro, Iñaki Gabilondo i cinc o sis que m’oblido immerescudament. Share of
voice? Ínfim estadísticament.
- En contra del procés: Des dels federalistes a corre-cuita
però amb cafè per a tothom fins als defensors de la pàtria espanyola a cops i a
empentes a la Llibreria Blanquerna: TOTS els mitjans públics i privats
espanyols.
Quina població està sotmesa al pensament únic per part dels
seus mitjans? Com es possible que tot i
així hi hagi un 45% d’espanyols que respectin el dret a decidir dels catalans?
Doncs per la mateixa raó que malgrat el poc share of voice que te
l’independentisme a Catalunya, hi ha coses que estan per sobre: la dignitat,
l’amor al país, la història, el projecte... i sobretot la democràcia.
En resum
Malgrat els uns i els altres, el poble català ha iniciat un
camí sense retorn cap a un futur incert i il·lusionant. Jo... només diria als
defensors de la teoria del pensament únic a Catalunya, com la senyora Camacho,
l’Albert Rivera, o en Cercas –que ahir ens acusava de instigadors d’un
“totalitarisme light”- que s’ho facin mirar. Semblen el tio aquell de l’acudit
que va en contra-direcció per l’autopista, i que quan a la ràdio sent que hi ha
perill de col·lisió, que hi ha un cotxe anant al revés de la circulació...
exclama preocupat: “Un?! TOTS!!!”
Espero haver deixat el tema tancat i barrat. I ara, anem per
feina que tenim pressa tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada