Darrerament sembla que el món liberal català es mou. I es
mou molt i en la bona direcció. Ja sabeu que sóc del parer que el liberalisme
originari és la filosofia de govern i la fórmula de prosperitat que més ens
escau als catalans. No resulta gens fàcil defensar el liberalisme en l’entorn
d’argumentacions emocionals i tertúlies de borratxos de bar que ens ha deixat
com herència la crisi del 2006. Jo provo de fer-ho el millor que puc.
Quan dius que ets liberal, en aquest país on triomfen electoralment els que millor desperten les nostres pors i rebreguen els nostres sentiments de culpa, de seguida t’acusen d’egoista, explotador, insolidari i de la mort de JFK. El neoliberalisme, la guerra d’Irak, el petroli, la crisi de Bankia, les preferents, Donald Trump, són fills i filles de la pèrfida influència dels qui considerem que l’home no cal que sigui tutelat per l’estat fins l’avorriment, que la prosperitat prové del talent i la feina i no de la planificació arbitrària dels catedràtics de la moral i la correcció política.
A Catalunya, els liberals, som identificats amb el robatori sistemàtic de l’erari públic per part dels polítics autonomistes, quan molts de nosaltres mai no hem estat en política professional i hem estat subjecte de la mateixa corrupció. També se’ns suposa haver estat col·laboradors necessaris de l’aixecament feixista del 36 i de la repressió durant la dictadura, quan en realitat els liberals han estat la carn de canó perfecte pels escamots d’afusellament dels uns primer, i dels altres després. Ai las.
Dit això, m’agradaria que perdéssiu cinc minuts en llegir el meu propi decàleg liberal des de Catalunya estant. I dic bé quan dic “el meu”, que si ets independentista i liberal resulta prioritari construir-te el teu manual d’ús ideològic únic i intransferible, per allò del tants caps tants barrets.
Espero que els meus deu punts us facin servei, o que si més no rebaixin una mica la brama generalitzada que permet disparar-me, sense preguntar abans, quan servidor defensa la causa liberal en públic, o en privat.
Quan dius que ets liberal, en aquest país on triomfen electoralment els que millor desperten les nostres pors i rebreguen els nostres sentiments de culpa, de seguida t’acusen d’egoista, explotador, insolidari i de la mort de JFK. El neoliberalisme, la guerra d’Irak, el petroli, la crisi de Bankia, les preferents, Donald Trump, són fills i filles de la pèrfida influència dels qui considerem que l’home no cal que sigui tutelat per l’estat fins l’avorriment, que la prosperitat prové del talent i la feina i no de la planificació arbitrària dels catedràtics de la moral i la correcció política.
A Catalunya, els liberals, som identificats amb el robatori sistemàtic de l’erari públic per part dels polítics autonomistes, quan molts de nosaltres mai no hem estat en política professional i hem estat subjecte de la mateixa corrupció. També se’ns suposa haver estat col·laboradors necessaris de l’aixecament feixista del 36 i de la repressió durant la dictadura, quan en realitat els liberals han estat la carn de canó perfecte pels escamots d’afusellament dels uns primer, i dels altres després. Ai las.
Dit això, m’agradaria que perdéssiu cinc minuts en llegir el meu propi decàleg liberal des de Catalunya estant. I dic bé quan dic “el meu”, que si ets independentista i liberal resulta prioritari construir-te el teu manual d’ús ideològic únic i intransferible, per allò del tants caps tants barrets.
Espero que els meus deu punts us facin servei, o que si més no rebaixin una mica la brama generalitzada que permet disparar-me, sense preguntar abans, quan servidor defensa la causa liberal en públic, o en privat.
1.- L’individu és
i ha de ser el protagonista de la
seva vida pública i privada.
2.- Crec en les persones, en la seva responsabilitat, en les seves virtuts, en el seu esforç i respecto la seva llibertat de decisió.
2.- Crec en les persones, en la seva responsabilitat, en les seves virtuts, en el seu esforç i respecto la seva llibertat de decisió.
3.- El liberalisme és
una actitud moral davant la vida que exigeix rectitud en els actes propis, resulta indestriable de la simpatia per la vida dels altres
individus de la societat.
4.- La igualtat
d’oportunitats i la meritocràcia son els dos tresors primigenis a defensar
i promoure dins de la societat.
5.- L’estat del
benestar és un llegat irrenunciable que hem de ser capaços de fer perdurable.
6.- La solidaritat amb els més vulnerables, -mainada, gent gran i malalts- dignifica l’individu i la societat i forma part indestriable dels sentiments morals que sempre ens han definit.
6.- La solidaritat amb els més vulnerables, -mainada, gent gran i malalts- dignifica l’individu i la societat i forma part indestriable dels sentiments morals que sempre ens han definit.
7.- El liberalisme és
enemic declarat dels monopolis, tant públics com privats, tant econòmics
com morals.
8.- L’exercici del poder polític ha de ser decididament responsable amb les futures
generacions, defensant un llegat ecològic, legal, econòmic i moral que en
garanteixi la seva llibertat, felicitat i prosperitat.
9.- Hi ha tantes maneres de ser universals com cultures i individus que les formen, la nostra és la catalanitat: la
tradició secular de ser una societat formada per individus lliures i sense amo.
10.- Els catalans
volem governar-nos i no volem que ningú ens faci llei sinó nosaltres.
Ara, ja podeu tornar a disparar.
On paren els que pensen com vos? En sou molts? Us presentaríeu a unes eleccions? ;-)
ResponEliminaJa veurem... hahahaha
ResponElimina1.- 5/5
ResponElimina2.- 3/5
3.- 2/5
4.- 5/5
5.- 3/5
6.- 4/5
7.- 5/5
8.- 5/5
9.- 3/5
10.-2/5
com si fos una valoracio per punts del decaleg...
Doncs la 3 és directament el leit motiv de Smith per escriure la Teoria dels sentiments morals.
Eliminano ho dubto... nomes penso que en la realitat aixo no passa... only a matter of opinion...
ResponElimina