Bípedes Republicans de Catalunya!

Darrerament sembla que als ciutadans de Catalunya, ja que no tenim altre feina, ens està tornant a agafar la cosa aquesta de les ganes de fer flamejar la bandera espanyola republicana a les manifestacions. Ara que tenim els borbons en entredit, traiem la pols i les arnes a la bandera del iaio i sortim al carrer a lluitar contra la injustícia que suposa tenir un cap d’estat hereditari posa’t pel Franco! Si, si, el general aquell que varem descavalcar del poder seguint la valerosa tàctica de deixar-lo morir al llit, recordeu?
 

Atrapats entre la crisi i un estat deslleial, entre una classe política perduda i unes institucions arruïnades, sense pensió, ni serveis, ni universitats i amb el Barça a deu punts del Madrid, algunes ments privilegiades de la indignació professional rescaten vells símbols en un marmotià darrer intent de salvar Espanya, reformar-la i portar-la a la redempció, un altre cop, des d’aquí. Amb aquesta mania que ens és tant pròpia de barrejar paternalisme provincià i lideratge de la correcta moralitat ibèrica, que faria riure si no fos perquè fot un tuf a manipulació, oportunisme i ingenuïtat que fa plorar.

Un altre cop hem de sortir al carrer a explicar-los al espanyols que el sistema polític que tenen no es políticament correcte i que farien millor de colonitzar-nos en nom d’una República? Escolteu, macos, portem cent cinquanta anys intentant fer-nos entendre, fent pedagogia, aplicant als veïns processos de psicologia inversa, en l’esperança estúpida, infantil, que un canvi de règim significaria que deixessin de prendre’ns el pel als catalans. Per si algú no ho recorda, ells ja ho tenen clar, que más vale roja que rota i no parlen precisament de la selecció de futbol. Voleu doncs, si us plau, portar la bandera tricolor al museu que us faci més el pes i deixar-vos de romanticismes estèrils?

 

 

De Catalunya estant, quan veig una bandera espanyola, sigui una o sigui l’altre, no puc estar-me de pensar quanta sang catalana s’ha perdut en nom d’una o de l’altre, defensant ara una, ara l’altre, lluitant en contra d’una o en contra de l’altre. Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança, els portuguesos encara ho diuen millor: d’Espanha nao vem bon vento nem bon casamento. Però aquí no tenim remei, i au, alça amigo, tooorna a sortir al carrer a dir que si patatim, que si patatam, que si el borbó, que si la República es millor... Per molt que la literatura, la legalitat trencada pels militars, la repressió franquista, facin que la tricolor ens provoqui més simpaties que l’estanquera, cal que us recordi que es una bandera estrangera, tant com l’altra? No ho heu entès? I avui, no posaré els morts dels uns o dels altres sobre la taula, que no toca, però es que som tots tant tossuts que no podem deixar de fer anar els gegants en un dia de vent i seguim pretenent redimir Espanya dels seus errors?

 

 

Es clar que els polítics independentistes tampoc ajuden. I ara Esquerra, vol tornar a dir-se Esquerra Republicana de Catalunya. Però... quina punyetera mania a definir-se com espanyols! Si els catalans no tenim rei, ni dinastia a l’exili, ni hereu Habsburg disposat a aguantar-nos, definir un partit com a republicà es tant obvi com dir-li Esquerra Bípeda de Catalunya!!!! Amb permís dels militants que portin crossa o bastó, es clar. Ep! I que quedi clar que som catalans independentistes de Catalunya, eh! No de Samoa, ni de Triana, ni de la Selva Negra! D’Esquerra (però només la punteta i allò dels ocellets), Republicana (com si els catalans poguéssim triar un altre règim per a governa’ns) i de Catalunya (quedi clar, no fos cas). Casum l’olla! Quanta caspa!

Mireu, els catalans ja els varem regalar un règim republicà als espanyols, no una, si no dues vegades. I de que carai ens va servir? O es que el plorat general Batet va reprimir el 6 d’octubre sota la senyera canadenca? O es que resulta que els que varen pelar l’Andreu Nin eren monàrquics? I ja no parlo de la guerra civil i les patrulles de l’amanecer que no resulta esportiu. Quan veig la tricolor m’agafa e-x-a-c-t-a-m-e-n-t la mateixa voluntat piròmana, potser quan els bordegassos de metxero i mocador palestí cremin unes quantes estanqueres barrejades amb un grapat de tricolors entendrem que els catalans ja en tenim de bandera, i ben digne que és i ben plena d’història que està, no fotem! Guardeu-vos el republicanisme espanyol al calaix de la memòria i honoreu-lo si voleu, en la intimitat si us plau, que els bípedes catalans només podem ser republicans, que de Rei no en tenim. Espero que us hagi quedat clar de una republicana vegada!