L'endemà de la vaga

El 40% de la plantilla de l’empresa que tinc el gust de dirigir va optar ahir per fer vaga. No passa res, avui recuperarem la feina, espero. La resta de treballadors varen optar per no donar-hi suport cadascú per les seves raons, que desconec al detall, com desconec les dels que la varen fer.

Tinc uns coneguts que porten la seva empresa a cops de “rotació de treball i mileurisme”, que fan quedar-se la gent fins les 9 de la nit, i anar-hi els caps de setmana, dia si dia també. Això ho amaneixen amb pràctiques que voregen perillosament l’assetjament sexual –al menys per la meva mentalitat tradicionalista i postcarlina-. La vaga no va tenir incidència a casa d’aquests pocavergonyes, ningú no va fer vaga.

Aquesta es la foto de la legislació laboral espanyola. El comportament abusiu de uns quants fills de la gran puta, fa que la resta d’empresaris passem sempre com a sospitosos habituals davant de la Magistratura de Treball. Per tant, la normativa de treball ha anat creant mecanismes que evitin el triomf dels explotadors, protegint els treballadors. Als polítics, i als sindicats, tant se’ls en fot si els empresaris honestos es troben amb normes que els ofeguen i no tenen altra manera de fotre fora un mal treballador –que als primers que perjudica es als seus companys de feina, fent que “treballin ells” per a mantenir-lo- que pagant quantitats que en temps de crisi no es poden permetre.

Cal un canvi de cultura empresarial. Com cal també un canvi de cultura en la reivindicació sindical. De la mateixa manera que hi ha empresaris que porten als gestors del teixit productiu al cul de sac de la norma injusta –amb nosaltres o contra nosaltres, sembla això-, hi ha actituds a l’hora de forçar la vaga i el tancament de negocis que fan enrogir de vergonya. De la mateixa manera que l’empresari de cinquanta anys tira els trastos a la mileurista el dissabte al matí, quan ningú no mira, un grup de quaranta membres d’UGT amenaçant a dues immigrants llatines que treballen en una gelateria fins fer-les tancar també actua amb la impunitat i la covardia del que se sap més fort de manera incontestable. Quin acte més heroic! M’han dit que Wall Street tremola...

La vaga d’ahir va ser un èxit. I jo no em baixo del burro, per a mi digne de millor empresa. No entenc que si els sindicats tenen la força per muntar lo d’ahir, no reivindiquessin la sobirania nacional insultada amb la sentència de l’Estatut amb la mateixa contundència. Crec que UGT i CCOO representen tant malament als treballadors de Catalunya com Foment i PIMEC als seus empresaris. I no em fareu canviar d’opinió, aquest cop no us escarrasseu. Felicito als sindicats per la seva capacitat de mobilització, però compte... que molta gent era a la manifa i segueix pensant que sou una colla d’enxufats.

Ara bé, hi ha coses que em fan flipar. Que hi feien allà els malversadors del PSC, ICV i ERC al darrera de les pancartes? Que no teniu vergonya de Déu, criatures? Entenc que dins de la por que tots portem dins davant la que ens caurà a sobre, els polítics intentin sortir a la foto, però era com veure una manifestació en contra de l’ocupació de Prússia Oriental per part dels russos encapçalada per polítics alemanys actius els anys quaranta, ja m’enteneu. Que no en son de responsables del que està passant? No us poseu catxondos que de galetes en tinc per a tots els partits. Que hi feien els de SI, allà? Protestant i sortint al carrer en contra de una llei espanyola, al meu entendre, el que hom fa es legitimar el seu poder, participant de la política en clau ABC i Pais.

I ara, un recordatori pel govern de la Generalitat... Vaig sortir del despatx per anar a dinar al centre de Barcelona i vaig coincidir amb els de la internacional del desordre que cremaven contenidors i petaven vidres. Que ni tenen a veure amb els sindicats, ni amb els socis del barça, ni amb el moviment d’alliberament nacional, ni amb el 15-M, espero que ens posem d’acord tots amb això d’una vegada. Poso la ràdio... i el portaveu del govern em diu que la definició del que està passant es la normalitat.

Mira Homs, maco, vosaltres teniu el monopoli de la coacció física perquè els ciutadans us l’hem cedit, si no en feu ús perquè podem anar pel carrer sense tenir por –al tanto... que em pensava que vivia en una democràcia, si no es així fes-m’ho saber- me la torno a pillar i munto un sometent. Ja n’estic fart dels vostres intents de caure bé, de fer-vos als simpàtics, i de que utilitzeu sempre la força tard i malament. A mi no em tornis a dir que al carrer no passa res, quan he vist el que he vist amb els meus ulls. Sembla una maledicció, la Generalitat no controla el carrer, això ja ho varem viure el 36, si no poseu els ous damunt la taula us prendran pel pito del sereno, els antisistema i el Ministeri de l’Interior. I ja hi tornarem a ser.

La defensa dels bens, de les propietats i de la integritat física dels ciutadans es quelcom que el govern té la obligació de protegir. De fet, la primera de les raons per la qual paguem impostos es aquesta, i no per mantenir El Terrat o en Toni Soler, oi que m’enteneu? L’única autoritat pública que ahir va estar a l’alçada va ser l’alcalde de Barcelona, el senyor Trias, el qual puc dir amb orgull que vaig votar, no com aquest govern dels millors de fireta que claudica de la defensa de la gent que decideix lliurement  treballar en dia de vaga. No es d’estranyar que en l’estat propi aquest rollo Machachutsets –via’m si els convergents feu classes de dicció en anglès o bé canvieu l’exemple per Alabama que es més fàcil de dir- del que ens parla el President Mas resulta que ja hem renunciat a tenir exèrcit, i sense fer una consulta popular que es veu que això no es important.

Acabo doncs. Felicitats als qui heu donat suport a la vaga i a la manifestació. Ha estat un èxit sense pal·liatius. Ara... m’agradaria tenir-vos al costat per fer coses més importants pel país que legitimar uns sindicats tronats i fer passar en Rajoy per un valent modernitzador d’estructures obsoletes als ulls d’Europa. Segueixo creient que tenim coses més engrescadores a fer entre tots.