President... jo vull tornar a sortir al carrer

Doncs jo vull tornar a sortir al carrer. Els cops que sigui necessari. No em vull quedar a casa. No vull sentir i llegir com la política me la fan en comptes de fer-la nosaltres. Van a per Catalunya. I aquí ningú treu la gent al carrer. Que no ho veieu? Encara volen construir majories socials en defensa de que exactament? Si en el cas de la llengua el tenen, que ens liderin i que ens demanin que omplim els carrers i les places del país per enviar als qui ens volen fer desaparèixer que no ens deixarem.

Sento un profund respecte per totes les iniciatives d’associacions, grups del FaceBook, assemblees i agrupacions que alcen la veu en contra d’aquesta Espanya que ens vol castellanitzar i convertir-nos en residuals. Tenen tot el meu amor, comprensió i suport. Però a mi qui m’ha de mobilitzar, qui ha de fer la crida perquè el poble surti al carrer a dir que prou, es el Parlament de Catalunya amb el govern de la Generalitat al capdavant. O no?

Que carai us passa als del govern dels millors? Teniu un poble que no us mereixeu. Disposat a fer uns sacrificis injustos de caire econòmic, cultural, social, per tal de tirar endavant. Vosaltres us penseu que la gent no estem fins els pebrots? Creieu que podem entomar pujades indiscriminades d’impostos i retallades socials salvatges quan tots sabem que regalem una Bankia a l’any als mateixos paios que pretenen que segreguem els nanos a les escoles segons la llengua? No enteneu que necessitem deixar les coses clares d’una vegada i que el 10 de juliol del 2010 encara ressona aquí i allà?

Haig de dir que la planificació del President Mas d’anar a voltar per les teles estrangeres a explicar que nosaltres no som ells i que ens espolien sistemàticament m’ha sorprès molt, en positiu. Cal parlar directament amb els nous amos d’Espanya, perquè si es creguessin el missatge que donen des de Madrid pensarien que la culpa del desastre econòmic es nostra, del desfici que representa preservar les nostres peculiaritats, que els dolent venen com qüestions infantils, antigues i egoistes. Però amb això no hi ha prou, President.

Si avui llegiu els diaris de l’enemic hi trobareu la teoria de sempre segons la qual els polítics nacionalistes no representen al poble de Catalunya, que vol parlar castellà, ser bilingüe com a molt, i que guanyi la Roja. Això es molt perillós, perquè si be els nostres polítics de manera incomprensible tenen por d’actuar en nom del seu poble, els qui al final actuaran en nom de la seva minoria que viu entre nosaltres seran els espanyols, que ells si que tenen consciència d’estat, la voluntat i els mitjans per tal de defensar els seus interessos i la seva cultura.

Cal una resposta al carrer. President... ja us ho va dir en Joaquim Maria Puyal en rebre el guardó de català de l’any. No dubteu més, el país seria al darrera vostre. Entenc que no voleu ni fer el ridícul, ni un altre sis d’octubre que us esclati a la cara. Es assenyat que abans d’anar més lluny el país es convenci que no hi ha altre sortida i que la independència es bona per a tots, o al menys per la gran majoria de catalans, vinguin d’allà on vinguin i pensin com pensin. Però es necessari fer que la gent prengui protagonisme més enllà d’emprenyar-se en un bloc o clicant m’agrada al FaceBook. Volem sentir l’escalfor i veure que som molts, pràcticament tots, els qui ja en tenim prou d’aquesta situació i de tanta mala bava, de que ens esperin a la cantonada com va dir el President Pujol. I volem que ens liderin les nostres institucions democràtiques, no només els Omniums, les Plataformes, o les Associacions. Volem que ho faci qui te la responsabilitat de fer-ho, construint majories i complicitats al Parlament, si voleu, però que ho faci. El poble no us decebrà i sortirà al carrer, si us plau que no el torni a decebre la classe política, que no el decebeu vos President, que ja en tenim prou. De debò.